El col·lectiu de professionals de la narració oral de Catalunya volem ser al costat de la societat, solidaris amb qui pateix les dramàtiques conseqüències de l’alerta sanitària pel COVID-19, i els seus efectes econòmics.
Aquest col·lectiu, com un més de les arts escèniques, ens hem bolcat des del primer dia de confinament per oferir de manera solidària el nostre suport a la societat, compartint el fruit de la nostra experiència i professionalitat.
Davant la situació d’excepcional incertesa del col·lectiu de professionals de la narració oral volem donar a conèixer la nostra situació de precarietat, especialment en aquests moments d’alerta sanitària, i per això,
MANIFESTEM
- La narració oral és una disciplina pròpia de la cultura i l’educació, pilars sobre els quals es manté una societat democràtica forta. És connatural a l’ésser humà i constitueix la primera literatura a totes les cultures i societats, des de les primeres moixaines i jocs de falda fins als darrers instants de l’individu, sense cap mena de discriminació.
- El col·lectiu de narradores i narradors orals professionals de Catalunya volem reiterar allò que estudis nacionals i internacionals han demostrat:
2.1. La narració oral és literatura i un valor imprescindible per a la societat. És la porta d’entrada i la forma més propera d’accés al món del llibre per a moltes persones. Quan es desenvolupa professionalment des de la formació i l’experiència, la narració oral esdevé també una art escènica.
2.2. La narració oral professional constitueix una estratègia bàsica en el foment de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora i la competència literària.
2.3. La UNESCO defineix la narració oral com una de les mesures de salvaguarda d’una part important del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, motiu pel qual cal garantir-li respecte, reconeixement i sensibilització social. (enllaç UNESCO)
2.4. La narració oral ha demostrat ser beneficiosa per a les persones i els col·lectius humans en entorns de dificultats socials i conflicte, així com catalitzadora del canvi. És una activitat pacífica i revolucionària, que va més enllà del lleure.
2.5. La narració oral ens apropa a les paraules per crear mons, melodies i ens alimenta l’ànima. És necessària en les etapes de creixement i especialment important en aquests temps que vivim, i ajuda a desenvolupar totes les intel·ligències humanes. Estimula la nostra capacitat d’escolta. Escoltar contes és un plaer, un instant de goig.
- Pel seu caràcter universal i inclusiu, la narració oral s’articula a la nostra societat mitjançant professionals, amb més de 120000 hores anuals de narració a biblioteques, escoles, museus, i altres espais (llibreries, places i carrers, festivals de narració, bars, festes majors i centres cívics), tots àmbits necessitats de finançament i atenció de les administracions. Malgrat això la realitat és que:
3.1. Els estudis sobre ús de biblioteques públiques desprenen uns baixos percentatges de visites anuals per nombre d’habitants, així com d’assiduïtat dels seus usuaris. Aquesta realitat té un impacte directe en la visibilitat d’una professió que té en les biblioteques un important escenari d’acció.
3.2. Els festivals de narració oral estan poc o gens recolzats per les administracions, tant en l’aspecte econòmic com organitzatiu.
3.3. La narració oral professional és absent als mitjans de comunicació. I, més greu encara, quan un mitjà li dedica uns minuts, ho fa oferint una imatge plana i superficial, alimentant així una idea errònia a l’imaginari social d’allò que és aquest ofici.
3.4. Tot plegat contribueix a perpetuar, en uns casos, el desconeixement total i, en altres, la confusió social sobre els objectius, potencialitats i públics destinataris de la narració oral professional.
- Les contractacions dels espectacles de narració oral professionals són irregulars, insuficients, insegures i fortament estacionals (en concret en els sectors com ara biblioteques o centres d’ensenyament) siguin fetes per ens públics o privats.
4.1. Manquen de caràcter formal i de normes de contractació que assegurin drets i obligacions mutus.
4.2. Els catxets fixats per als espectacles de narració oral a Catalunya sovint són molt baixos, com a herència de la crisi del 2008 i en comparació amb la resta de l’Estat. Això incrementa la precarietat del sector.
4.3. El desconeixement i la manca de valoració de la nostra tasca sovint porten alguns equipaments a no contractar professionals, i encarregar-la a persones alienes a l’ofici, amb la idea que l’entusiasme i la bona voluntat substituiran la professionalitat, l’experiència d’anys i el coneixement profund d’àrees com la literatura, l’ús adequat d’eines teatrals i escèniques o la implementació acurada d’estratègies de foment lector.
- Degut a la declaració de l’estat d’alarma, des del 13 de març d’enguany i sine die, i al tancament de biblioteques públiques, centres d’ensenyament, teatres i altres equipaments, la majoria de professionals hem vist cancel·lades o ajornades les contractacions fetes mesos enrere. En un col·lectiu en què la feina és intermitent i mal retribuïda, aquesta circumstància comporta a moltes famílies caure en un situació de vulnerabilitat econòmica i a molts professionals a acceptar feines mal retribuïdes.
Per aquests motius,
DEMANEM als contractants d’espectacles de narració, programadors, tècnics, gestors culturals i també als polítics, com a responsables últims dels pressupostos de cultura i ensenyament, així com als altres programadors privats, la posada en marxa de mesures a partir dels mínims següents:
- Mesures econòmiques
- Reconeixement de contractació
Demanem el pagament íntegre, prèvia emissió de les factures corresponents, del imports pactats de les sessions anul·lades en aquest període des del 13 de març. Cal no oblidar que cada una de les sessions cancel·lades té ja un pressupost públic assignat, el qual s’abonaria en condicions normals als professionals, independentment de l’afluència de públic, ja que es tracta d’actes gratuïts per al destinatari final.
Per a la resta de sessions, no anul·lades, demanem una reprogramació efectiva que permeti el manteniment d’ingressos, ja que sols ajornar les sessions durant l’exercici 2020 tindrà efectes perniciosos per al nostre col·lectiu i provocarà una substitució d’aquells espectacles que s’haurien contractat en condicions normals. Per a la reprogramació demanem que es considerin els mitjans disponibles, presencials o digitals i l’increment del pressupost per tal de no trepitjar la programació del darrer trimestre i mantenir l’objectiu reclamat aquests anys del 2 % del pressupost a cultura.
- Estímul d’activitat
Els espectacles de narració oral, les sessions de contes, les dinamitzacions lectores i les nostres creacions artístiques, solen ser contractats amb una antelació superior a un mes. És per això que cada dia que passa comporta per a nosaltres la impossibilitat de generar noves contractacions per als mesos futurs. Per aquestes raons, demanem que s’estableixin diferents línies d’ajut econòmic directe, i no limitades al suport al crèdit.
Manteniment de la prestació per cessament d’activitat, tot i que es declari la fi de l’estat d’alarma, fins que les condicions de treball siguin normalitzades (biblioteques obertes, centres escolars, normalització d’aforaments…)
Que es creïn incentius i beques d’ens públics o privats per al finançament de projectes individuals i col·lectius de narració oral, mitjançant criteris objectius d’avaluació.
Demanar a les administracions competents la congelació o exoneració del pagament d’impostos vinculats a l’activitat i de les quotes a la Seguretat Social.
- Nous formats, nous drets
Considerar que la nova oferta digital generada comporta la retribució del valor afegit en drets d’imatge, reproducció i propietat intel·lectual.
- Mesures per a l’ampliació d’activitat en temps i en àmbits
- Temporalitat
Ampliar els calendaris de programació de biblioteques públiques, amb una major oferta professional de narració als mesos de vacances escolars, reduint així l’estacionalitat de la contractació de les i els professionals de la narració oral.
Ja que aquest estiu, segons informacions del Departament d’Ensenyament, hi haurà activitats de suport dels ajuntaments per compensar la part del curs perduda pels alumnes, bé sigui en casals o en cases de colònies, considerem que és un espai on s’hi ha de programar narració oral.
- Nous àmbits
Generar programacions habituals i dedicar-hi recursos suficients per a sessions professionals de narració oral
– per a públics amb poca oferta: infants de 7 a 12 anys, adolescents, adults i gent gran,
– en territoris en què la narració oral no és programada suficientment
– i estimular les sinergies necessàries per portar la narració oral professional a tots els àmbits educatius (formació reglada i no reglada), des d’escoles fins a universitats, passant per instituts i cicles formatius.
Reforçar la contractació biblioteca/escola i les sessions dins i fora de l’horari lectiu com a activitats de caràcter pedagògic, de foment de la lectura i de desenvolupament personal.
- Mesures de caràcter institucional
- Participació institucional
Volem ser presents i participar en els àmbits institucionals de disseny de polítiques culturals, meses de lectura pública municipals, organismes de mediació i organització de l’oferta cultural professional. (CONCA, ICEC, OSIC, diputacions, festivals d’arts escèniques i específicament de narració oral, àmbits de cultura popular, museus)
Obertura urgent d’un procés de diàleg amb les administracions locals, territorials i ens públics responsables de la contractació dels nostres serveis, amb l’objectiu d’establir una retribució digna i real per als serveis del nostre col·lectiu de professionals.
- Foment social de la narració
Cal que l’administració incentivi la creació, participació i el suport a activitats i espectacles de narració oral. Així mateix, que es fomenti la intervenció del col·lectiu de professionals de la narració com agent artístic en campanyes de prevenció i sensibilització social, cultural, ecològica.
Ens adherim a les 52 mesures de l’Estatut de l’artista
Maig de 2020
Ho subscrivim
