Aquesta tarda i davant d’una vinenta de persones la fotògrafa Pia Codina ha presentat la seva exposició de fotografies Narradors Orals, Els Mags de la paraula! La fotògrafa ha optat pel blanc i negre en els seus retrats per tal de ressaltar l’expressió dels narradors. Una exposició que no us podeu deixar perdre!

En un ambient molt íntim, la Laura ens ha portat de la mà amb les seves històries a  i els seus personatges, uns ídols molt particulars, d’aquells que, com ella diu, bé es podrien trobar en creuar un carrer: portadors de petons, un home una mica particular que porta l’alegria al seu poble, pares que porten la platja a casa seva….

Gràcies, Laura, per endinsar-nos en aquests móns.

Diuen, que en cada racó de la ciutat, viu una història. Patricia agafa una corda, una corda llarga i ens convida a jugar…una nena la salta, una altra camina fent equilibri i tots decidim, a poc a poc, seguir-la, desafiant el rumb del temps…en aquest instant, just quan els nostres passos sincronitzen un ritme d’equip, Patricia fa néixer un conte, una tortuga, uns fruits màgics, i una veu que ens transporta a aquesta història, que Patricia va fer seva en una cantonada del museu Picasso. Llavors comença el gran viatge, adults i nens agafats de la corda que condueix Patricia, ens immiscuïm en un joc transitant diferents espais del museu. Juguem a veure, a imaginar coses, juguem amb, i sense Picasso… cantem, representem, i caminem fins que arribem a un espai ple de buit…un silenci cobreix la sala on tots ens estirem a terra, sobre una bonica catifa vermella…Patricia ens reparteix un objecte, un objecte que manipulem per crear un altre objecte, aquella cosa que imaginem…llavors Patricia fa un espiral a terra amb la nostra corda i cadascun col·loca el seu objecte sobre la corda… un estel… un coet… una lletra… qualsevol lletra…  Així, en aquest racó del museu, i entre tots, fem néixer un nou conte, una nova història que Patricia recull, modela i guarda en un forat d’aquesta sala, perquè un dia qualsevol, algú la descobreixi i faci néixer un nou conte.

Gràcies Patricia, per aquest viatge màgic!

Laura García

L’artriu Flavia Piazza fa una aplicació dels seus coneixements de PNL i Coaching a la narració oral de contes. Cal coneixer-se i saber on es vol arribar per a anclar sentiments negatius presents a experiencies benefactores del passat per assolir una tranquil.litat interior i una seguretat en un mateix molt necessari alhora de sortir davant d’un poúblic sense la màscara d’un actor com es fa al teatre. No proveu aquestes tèniques sense haver passar per un taller de la Flavia.

Extraordinaria la Mònica Torra narrant contes i cantant boleros al piano a un marc incomparable com és el Museu de la Música. Acompanyada al piano explicar-nos tres contes d’amor i sexe i de mort, (dos del seu germà i un tercer d’en juan José Millàs) i de manera escaient seixava anar un bolero seguit tímidamnet per un públic que omplia el format. Varem riure, ens vam emocionar i tornarem a riure amb una contacontes amb unes enormes dots d’interpretació i imporovisació, i enorme sentit de l’humor i empatia. Gràcies Mònica.

Moltes gràcies per la vostra feina! Sumem forces, idees i tendreses…

La feina entre bambalines…

Si per tots és conegut el geni i les passions desbordants dels déus grecs, cal sentir els contes de l’Arnau Vilardebò per realment entendre què tenien a veure amb les constel.lacions del cel.

La sessió d’avui ha estat plena de mites, estrelles, astronomia i, sobretot, de riures i somriures.

Si alguna cosa té aquest art de la narració oral és la seva capacitat de recrear contes en tot moment! Per circumstàncies imprevistes, la Fanny no ha pogut acompanyar-nos avui amb els seus contes al Centre Cívic Les Corts. Així que en Rubén Martínez i l’Oriol Toro ens han sorprès amb un espectacle infantil on no han faltat les cançons, històries de nens i nenes, dits i mans que explicaven per sí sols,  i una desconeguda llegenda de Sant Jordi (que no tot serà salvar princeses!). I ho han fet acompanyats de l’Enric, qui s’ha encarregat de interpretar en llenguatge de signes català i ha fet d’ombra als narradors, convertint-se en un més d’ells.

Nens i adults han gaudit, han imaginat, han cantat i han picat de mans i peus.

Felicitats als tres!

Hem afegit el mapa de Munt de Mots:

Mapa de Munt de Mots